Aquest dimarts, la darrera sessió del curs «75 anys de l'exili republicà català» tindrà lloc al Centre Cultural.

El proper dimarts 25 de novembre es tancarà el curs «75 anys de l'exili republicà català» amb la projecció de la pel·lícula El comboi dels 927, documental en què es relata el periple dels prop de mil refugiats republicans a França, bona part catalans, que van anar a parar a Mauthausen durant la Segona Guerra Mundial. La sessió comptarà amb la presència de la periodista Montserrat Armengou i de protagonistes vivents de l’exili, com són Joan Ullés, Toni Font, Miquel Dídac Piñero i Tàrio Rubio

ATENCIÓ: Aquesta sessió tindrà lloc al Centre Cultural de Terrassa (Rambla d’Ègara 340), i no a l’Arxiu Històric com s’havia anunciat, degut a problemes d’agenda de l’equipament

Exposició “La retirada. Exili, febrer de 1939”

A partir del 2 de desembre, i fins al dia 30 del mateix mes, podreu visitar l'exposició “La retirada. Exili, febrer de 1939” inclosa dins del curs d'història de tardor “75 anys de l’exili republicà català”.
L'exposició estarà instal·lada a la planta baixa de l'edifici Centre Cultural Terrassa a l’espai Òmnium.
Consta de 29 panells amb fotografies i textos en català i francès on explica molt gràficament les diferents etapes viscudes pels exiliats a França, i ha estat cedida per l’Associació Endavant Prats de Prats de Molló.

El militant i historiador llibertari Octavio Alberola analitza el paper de la resistència durant el franquisme

El menorquí Octavio Alberola, de 86 anys i actualment resident a Perpinyà, ha repassat la relació entre l’exili i la resistència antifranquista en el marc del curs «75 anys de l'exili republicà català», organitzat pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i per Òmnium Cultural. Alberola ha fet una anàlisi crítica del paper que l’exili va jugar en la lluita contra el dictador i, ple d’energia i lucidesa, s’ha allunyat dels tòpics més convencionals per endinsar-se en una exposició en què ha combinat conclusions d’historiador amb el seu testimoni de militant absolutament compromès amb el moviment llibertari i amb les opcions favorables a les forces democràtiques.

Fill d’una família de formació racionalista, Alberola va arribar amb el vaixell Ipanema a Mèxic, on va estudiar enginyeria i física. El seu pas per la universitat va posar-lo en contacte amb amb exiliats d’arreu del món establerts al país americà més acollidor de refugiats. Alberola va participar en primera línia tant en les accions de combat com en les iniciatives diplomàtiques que, entre els anys 50 i més enllà de la mort de Franco, es van tractar d’articular, tant dins de la Península com a l’exterior, per enderrocar el règim. De fet va viure en la clandestinitat entre el 62 i el 68.

Octavio Alberola ha posat de manifest que la debilitat de la resistència (tant a l’interior com a l’exterior) va propiciar que la transició es fes amb una baixa qualitat democràtica «amb un major compromís, les condicions de la transició haurien pogut ser més favorables». Entre les causes principals de la feblesa, sobresurt la importància del context de la Segona Guerra Mundial, amb les esperances que els aliats enderroquessin la dictadura espanyola i amb la paràlisi derivada de la desil•lusió perquè els governs vencedors no van ajudar la resistència antifranquista.

El proper dimarts 25 de novembre es tancarà el curs amb la projecció de la pel•licula El comboi dels 927, documental en què es relata el periple dels prop de mil refugiats republicans a França, bona part catalans, que van anar a parar a Mauthausen durant la Segona Guerra Mundial. La sessió comptarà amb la presència de la periodista Montserrat Armengou i de protagonistes vivents de l’exili.

L'exili republicà català: el vessant humà i les xifres

La segona sessió del curs «75 anys de l'exili republicà català», organitzat pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i per Òmnium Cultural, va comptar amb la presència de la historiadora Elisenda Barbé, que va fer un repàs sistemàtic de les característiques principals del periple dels exiliats, sobretot dels catalans, un 20% del total dels republicans. 

Va avaluar en quasi 700.000 el nombre d’exiliats que, per salvar les vides, van creuar la frontera durant la guerra, dues terceres parts dels quals ho van fer entre el 27 de gener i el 13 de febrer del 39 arran de la fi de la Campanya de Catalunya. Barbé va incidir en diverses facetes de la tragèdia humana que s’amaga darrera de la contundència de les xifres: fam, fred, sentiment de derrota, separació dels membres de les famílies, rebuig inicial del govern francès davant l’allau d’exiliats, menyspreu dels vencedors, la feblesa de la seva consideració legal (no eren ni apàtrides ni tenien la condició de refugiats polítics)... Al final del 1939, ja havien tornat 300.000 dels exiliats en primera instància, però 200.000 (entre ells, les principals figures de la cultura, les ciències, la política...) es convertiren en exiliats permanents.

Elisenda Barbé va incidir especialment en tres àmbits: els camps de concentració de la Catalunya del Nord i les seves condicions de vida, la influència de l’esclat de la II Guerra Mundial (per a uns va representar la represa de la lluita contra el feixisme; per a d’altres, l’oportunitat de marxar de França) i la diàspora americana, amb Mèxic i Xile al capdavant. Com que Barbé prepara la seva tesi sobre l’exili a la República Dominicana (el procés es va fer sota la dictadura del president Trujillo), va presentar unes conclusions ben innovadores sobre aquest cas ben particular i prou desconegut. En tots els aspectes, la ponent va exposar, amb destresa, els matisos de la diversitat política, social i cultural de l’exili.

La tercera sessió està prevista per al dimarts 18 de novembre i anirà a càrrec del militant i estudiós del moviment llibertari Octavi Alberola, actualment resident a França i que es desplaçarà expressament a Terrassa per a l’ocasió.

Un José M. Murià pletòric obre el curs sobre l'exili republicà català

Els assistents a la primera sessió del curs «75 anys de l'exili republicà català» recordaran força temps la conferència de José Maria Murià, celebrada aquest dimarts dia 4 al Centre Cultural. L'acreditat acadèmic mexicà, de família d'origen català, va abordar el tema de l'exili al seu país «més amb el cor que amb el cap», com ell mateix va avisar.

Amb els papers de la conferència desats a la carpeta, va impactar l'auditori amb un relat d'experiències vitals (pròpies i dels exiliats) que va connectar amb les aportacions acadèmiques. La vehemència del seu discurs va traspuar un compromís vital exercit gràcies a la seguretat que, a les famílies exiliades, els garantia un Mèxic que mai no va reconèixer el govern del general Franco; un Mèxic que Murià ha servit com a acadèmic i fins i tot com a representant polític.

De fet, Murià eleva a més de 50.000 els refugiats republicans a Mèxic, una cinquena part dels quals eren catalans. La xifra supera la suma d'exiliats a la resta de països americans El nombre pot ser més elevat perquè, com Murià va remarcar, en ple franquisme la diàspora va continuar, perquè molts peninsulars fugien de la decadència.

Murià va recordar el paper decisiu dels diplomàtics mexicans establerts a França Gilberto Bosque i Luis Rodríguez, i de Lázaro Cárdenas —després president de Mèxic—, els quals van dur una tasca persistent i profitosa per salvar milers de republicans. Acollits per Mèxic, bona part dels refugiats van millorar, sí, les seves condicions socials i econòmiques, però també van contribuir al progrés del país d'acollida.

Entre els exiliats eren dos trets comuns la cara de vençuts i la gran esperança del retorn a un país idealitzat, que ja no existia si és que mai havia existit. Murià va il·lustrar amb exemples, còmics i tràgics alhora, el patiment que la nostàlgia produïa en els refugiats. Aquesta angoixa era especialment punyent als exiliats que van viure molts anys amb el sol objectiu de tornar i que, amb aquest únic propòsit, es van desentendre de la realitat del país d'acollida. Un altre grup de refugiats eren els vençuts del tot, que fins van arribar a oblidar la llengua pròpia. El tercer grup, el dels integrats sense renunciar a la pròpia nacionalitat, va donar figuren rellevants al Mèxic de la postguerra: metges, arquitectes, professors, escriptors..., la majoria dels quals van seguir donant suport a la clandestinitat i van posar en evidència que els millors exponents de la cultura peninsular vivien a fora de l'Estat espanyol.

La sessió va concloure amb una referència al llibre acabat de publicar Per què en sóc?, en el qual José María Murià exposa els seus punts de vista favorables a la independència de Catalunya.

Dimarts dia 11 tindrà lloc la segona sessió del curs, a càrrec de la investigadora Elisenda Barbé.

Comença el curs d'Història sobre l'exili republicà català

En començar l'any 1939, centenars de milers de catalans i de republicans de procedència diversa van creuar la frontera nord enllà.

Un nombre elevat d'ells havia combatut l’exèrcit insurrecte durant la Guerra Civil i molts simplement havien participat en l'experiència republicana... n'hi havia que només fugien per evitar la repressió.

La majoria d'exiliats van patir l'experiència dels camps de concentració a la Catalunya del Nord i al sud de França. En general, es van escampar arreu del món en una diàspora que va allunyar del país —en molts casos per sempre— la majoria dels sectors més compromesos, combatius i culturalment preparats de la societat catalana, que va trigar molts anys a refer-se’n. 

Amb el curs que proposem per a aquest novembre, el Centre d'Estudis Històrics de Terrassa i Òmnium Cultural-Terrassa pretenem recordar el periple dels exiliats, tant de les figures reconegudes com dels ciutadans anònims, però sobretot comprendre el seu paper en la història de Catalunya.

Consulteu el programa clicant aquí

Curs d'història: 75 anys d'exili republicà català from Òmnium Cultural Terrassa on Vimeo.