Fill d’una família de formació racionalista, Alberola va arribar amb el vaixell Ipanema a Mèxic, on va estudiar enginyeria i física. El seu pas per la universitat va posar-lo en contacte amb amb exiliats d’arreu del món establerts al país americà més acollidor de refugiats. Alberola va participar en primera línia tant en les accions de combat com en les iniciatives diplomàtiques que, entre els anys 50 i més enllà de la mort de Franco, es van tractar d’articular, tant dins de la Península com a l’exterior, per enderrocar el règim. De fet va viure en la clandestinitat entre el 62 i el 68.
Octavio Alberola ha posat de manifest que la debilitat de la resistència (tant a l’interior com a l’exterior) va propiciar que la transició es fes amb una baixa qualitat democràtica «amb un major compromís, les condicions de la transició haurien pogut ser més favorables». Entre les causes principals de la feblesa, sobresurt la importància del context de la Segona Guerra Mundial, amb les esperances que els aliats enderroquessin la dictadura espanyola i amb la paràlisi derivada de la desil•lusió perquè els governs vencedors no van ajudar la resistència antifranquista.
El proper dimarts 25 de novembre es tancarà el curs amb la projecció de la pel•licula El comboi dels 927, documental en què es relata el periple dels prop de mil refugiats republicans a França, bona part catalans, que van anar a parar a Mauthausen durant la Segona Guerra Mundial. La sessió comptarà amb la presència de la periodista Montserrat Armengou i de protagonistes vivents de l’exili.
