La segona sessió del curs «75 anys de l'exili republicà català», organitzat pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i per Òmnium Cultural, va comptar amb la presència de la historiadora Elisenda Barbé, que va fer un repàs sistemàtic de les característiques principals del periple dels exiliats, sobretot dels catalans, un 20% del total dels republicans.
Va avaluar en quasi 700.000 el nombre d’exiliats que, per salvar les vides, van creuar la frontera durant la guerra, dues terceres parts dels quals ho van fer entre el 27 de gener i el 13 de febrer del 39 arran de la fi de la Campanya de Catalunya. Barbé va incidir en diverses facetes de la tragèdia humana que s’amaga darrera de la contundència de les xifres: fam, fred, sentiment de derrota, separació dels membres de les famílies, rebuig inicial del govern francès davant l’allau d’exiliats, menyspreu dels vencedors, la feblesa de la seva consideració legal (no eren ni apàtrides ni tenien la condició de refugiats polítics)... Al final del 1939, ja havien tornat 300.000 dels exiliats en primera instància, però 200.000 (entre ells, les principals figures de la cultura, les ciències, la política...) es convertiren en exiliats permanents.
Elisenda Barbé va incidir especialment en tres àmbits: els camps de concentració de la Catalunya del Nord i les seves condicions de vida, la influència de l’esclat de la II Guerra Mundial (per a uns va representar la represa de la lluita contra el feixisme; per a d’altres, l’oportunitat de marxar de França) i la diàspora americana, amb Mèxic i Xile al capdavant. Com que Barbé prepara la seva tesi sobre l’exili a la República Dominicana (el procés es va fer sota la dictadura del president Trujillo), va presentar unes conclusions ben innovadores sobre aquest cas ben particular i prou desconegut. En tots els aspectes, la ponent va exposar, amb destresa, els matisos de la diversitat política, social i cultural de l’exili.
La tercera sessió està prevista per al dimarts 18 de novembre i anirà a càrrec del militant i estudiós del moviment llibertari Octavi Alberola, actualment resident a França i que es desplaçarà expressament a Terrassa per a l’ocasió.
